martes, 29 de noviembre de 2011

La diversió, una cosa que mai perdrà

El mateix dia que em vas demanar que fes una descripció, ja vaig tenir clar qui seria la persona escollida. No vaig dubtar en cap moment, ja que sabia que aquella persona era ideal per descriure i per treure'n el màxim profit.

Encara que a la classe hi hagués altra gent més propera a mi, vaig optar per descriure'l, ja que em veia capaç de parlar d'una persona que durant set anys ha estat compartint les hores de classe amb mi. És un noi de 15 anys, robust i bastant alt comparat amb altres companys. Porta els cabells curts i d'un color marronós, igual que el color dels ulls. A primera vista, tothom té la mateixa sensació, la d'estar parlant amb una persona tímida i reservada ja que té un aspecte molt seriós. Però quan portes una estona amb ell o, fins i tot, 7 anys com és el meu cas, t'adones que aquella persona tímida s'ha convertit en una persona divertida i extrovertida. Hora rere hora i dia rere dia, la seva boca s'omple de bromes i tonteries, cosa que en un moment inesperat, dur o delicat fa treure un somriure a cada persona de la classe. Per això ell s'ha convertit en una persona especial dins d'aquest àmbit social com és l'aula on convivim durant gairebé deu mesos. Per altra banda, també haig de dir que el fet de ser una persona tan extrovertida, a vegades té l'error de no saber diferenciar els moments on pot fer tonteries i els moments on el millor que pot fer és callar i escoltar.
Deixant de banda aquesta diversió que el caracteritza, també és un noi tossut, i quan quelcom se li posa entre cella i cella, ningú ni cap opinió d'algú el farà canviar de pensament. És una persona que té molt clar tot el que vol fer i per aìxò, sap que amb ganes pot aconseguir tot el que es proposa. Alhora també és una d'aquelles persones que amb molt poca cosa, encara que sigui molt petita, es distreu.


Finalment, només puc dir que espero que amb aquesta descripció, sàpigues qui és aquesta persona a qui tan li agrada divertir-se i sobretot divertir les persones que l'envolten.

lunes, 31 de octubre de 2011

Estiu de sol, sorra i sal

Em dic Joana i com cada any he passat l'estiu a Cadaqués amb la meva família. No nego que és una mica avorrit, però sort que passo gairebé tots els dies amb els meus tres amics. Formem un  grup molt divertit i aventurer, i aquest estiu ha estat veritablement especial.
Tot va començar un dia molt calorós d'agost, estàvem molt avorrits i vam decidir baixar a la platja,
on no hi havia ningú, tret d'un home una mica estrany.
Al cap d'una estona d'estar allà, vam veure una petita barca situada en un extrem de la platja, ens hi vam acostar i sense obrir la boca vam pujar tots a la barca ja que només amb la mirada tots ens vam entendre. Vam remar fins sortir a alta mar i sobretot ho vam fer amb molta tranquil·litat perquè ningú s'adonés que estàvem "robant" una barca.
Al cap d'unes hores i sense adonar-nos ens estàvem endinsant per unes cales i platges petites d'aprop del Cap de Creus. Semblaven una mica abandonades, però no tenia paraules per descriurel·les. Vam parar en una meravellosa platja, semblava que ningú hi podia accedir i per això hi havia tanta vegetació entremg. Al cap d'unes hores tot estava net i perfecte.
Es feia tard, i vam haver de tornar, però això no ens preocupava ja que sabíem que tornaríem tots els dies que quedaven de les vacances.

I així ho vam fer, durant tres setmanes vam poder disfrutar d'una fantàstica platja i vam gaudir d'un temps de tranquil·litat, sense pensar en res més que estar orgullosos de poder estar en un lloc com aquell. Allà podia viure sense preocupacions i ningú que m'impedís disfrutar de les meravelloses platges que tenim a Catalunya.